jueves, 14 de noviembre de 2013

Una de senglars...

Aquesta primevera mentres entrenavem per remences, amb en Quim Pujiula, voliem pujar a la Vall del Bac, la ruta anava transcorreguent de forma normal l'únic que recordo que era un d'aquells dies que les cames no tiren...

Ara mirant les fotos amb fa gràcia, ja que en ple mes de maig portava la mateixa roba d'abric que en ple novembre, també recordo fer sortides aques agost amb manguitos, el temps està canviant

Va a lo que anavem una vegada passat el trencant d'oix varem començar a enfilar pujada amut, en Quim m'havia avisat que hi havia algún tram que picava, cadascú va agafar el seu ritme, ja que la cosa anava per llarg, es d'aquells dies que et distreus amb les "mussaranyes", quan passava pel tram de rampes més dures, ja veia el final del pujada, vaig sentir una fressa en al marge esquerra de la carretera i casi caprmuflats per les herbes vaig veure  aquests senglars, tenien poques hores de vida, tenien el cordó umbilical moll.


Deseguida va arribar en Quim, i els vam estar obserbant una estona, ja que no és molt normal trobar senglans en una coneta de crtra... Després vaig veure que uns metros mes amunt ni havia un de mort atropellat i un altre agonitzant. Alerta per si venia la mare vaig decidir agafarlos, ja que amb feien un xic de llàstima.




Veient de la manera, que patian els senglars, varem decidir amb en Quim de fer mitja volta tornar el nostre punt de partida que és Besalú a 30km. del lloc on hi havia els senglars.
Tenia l'impresió que quan tornariem arribar ja seria un xic tard per la seva sort, vaig decidir carregar un a la bossa del paravent, pocs senglars poden dir que han fet 30 km. amb bici i menys amb bicicleta de crtra.


No tenia clar, si saltaria lo curiós que va començar el trajecte amb el cap a fora, mica en mica va anar entrant tot el cos a la bossa fins quedar ben adormit, no ens ho podiem creure, el tiu s'havia adormit!!

Una vegada arribats a Besalú vam agafar la furgo, i cap al recate, al final en quedaven 4 més de vius els vam carregar, us prometo que va ser un viatge divertit, passaven com fletxes entre el seients. 

Una vegada arribat a Maià els vaig portar a la granja de casa a temparatura 28 graus, vam avisar a la colla de caçadors que ells mateixos, van decidir portarlos amb un pastor, que amb llet d'ovella i 4 vegades al dia intentaria salvar.





No hay comentarios:

Publicar un comentario