II Marxa de Crespià

Venia d'una setmana, on no havia tocat la btt, m'havia dedicat a fer entrenos exigents amb la de crtra per agafar fondo per la Terra de remences.

Tenia el dubte de com respondrien les cames, he sortit a totes pero les cames em feien molt de mal com si em clavessin agulles, he decidit agafar un ritme amb més carència per no patir tant de potes... els primer quilòmetres eren molt planers i costava "Déu i ajuda" avançar gent, calculo que cap el quilòmetre 8 hem començat a baixar una baixada amb molta pedra, d'aquella de riu rodona sort que no era molla. L'estava baixant un xic descontrolat llantasso i adeu quedar amb un bon lloc.
En Cesc que baixabem junts s'ha parat i ma donat una càmera (merci tiu!!), després només faltava una manxa per butir la roda, s'ha parat el meu company Fàbrega (quina paciencia els pobres sempre em tenen que auxiliar quan tinc un problema..) Hem tingut un xic de feina a solucionar el problema... (Gràcies en Xevi Masó i Josep Pèrez per l'ajuda)

Resumint, que estava en últim lloc, amb dolor de cames i amb poques ganes d'apretar per recuperar el temps perdut, he decidit disfrutar de lo màxim del circuit xulissim que ens han preparat els companys de Crespià.

He anat avançant gent sense apretar, quan he atrapat en Fàbrega hem anat un ratet junts però cap dels dos anava comode, a mitja cursa sense saber perquè he començat apretar, em sentia comode després del descans que portava. En una carretera ample i sense cap dificultat on anava bastant depressa he patit una caiguda sense cap conseqüencia, però amb espant majúscul, ja que surtit disparat cap un pi sèc que estava arraconat a la crtra, me trobat dintre la copa del pi, les branques eren ben seques, i m'en podia haver clavat alguna a qualsevol part del cos, mes val no pensari. Sense aixecarme de dintre el pi me començat a tocar el cos mirant que no tingues cap branca clavada...
Si trobo una foto la penjaré ja que el culot a quedat ben esperracat, he acabat la cursa ensenyant el cúl...jeje

Doncs res, molt content de que tot hagi quedat amb un susto, aixó és btt, s'ha de pedelar, tenir sort amb la mecànica i intentar no caure... jo avui ho he fet "tot"

Vull felicitar els amics/es de Crespià pel dia que ens heu fet passar, el circuit xulissim apart dels primers quilòmetres rodadors per estirar el grup, la resta de circuit era molt currat plens de corriols de pujada i baixada, han tret el màxim súc posible del tipus de terreny que tenen.
Ben marcat i amb els avituallament i lògistica general excelent, Felicitats nanos ens veiem l'any quevé!!!