Copa Gironina Castell dAro

sortida

Avui ja encarabem la recta final de la copa gironina, i ens esperava un circuit 5 estrelles, al meu gust el millor d'aquesta edició.. dur i amb corriols per disfrutar.
La sortida s'ha fet amb 15 minuts de retràs, no sé exactament perquè, pero fotia una fred, jo anava màniga i pantalon curt...
ja de sortida enfilem per una forta pujada de asfalt, on els primers espases han obert gas, a mi suposo que per la fred amb feia mal el pit, i he decidit pujar a ritme, deseguida he vist que en Toni (amatstrong) obria gas      
i no m'he vist en forces per respondre l'atac...i l'he anat veient una distància recuperable, una vegada hem arribat el golf me ajuntat amb un grupet de 4 on el fort vent apretava. Abans d'entrar en el primer corriol he pogut apretar un xic, per assegurarme el corriol nèt dintre el corriol m'he abraçat amb una alzina que estava en mig de la meva traçada.
Després baixabem per una pista rapidíssima, on he disfrutat mol ja que les curves es podien agafar a gran velocitat, una vegada arribem al fons del reg, cap amunt que fa pujada, havia obert un petit forat de 30 m. amb en Toni , que anat llimant durant el curs de la pujada, just arribant el golf hem arribat junts, i començabem primer la baixada llarga del dia, primer per pista i després per corriol ratoner i divertit, allà he pogut obrir forat que m'ha permés fer la cursa amb un xic de tranquilitat. la 3 pujada del dia era molt dura, amb un parell de trams de molinet, última part de la cursa, era planejar, corriol tècnic, pista i quan estava apunt d'arribar a l'última baixada del dia, en un repotxó de 15m. he trencat la cadena, he fet l'ultima baixada pel mig de les llosses sense tracció, l'ultima pujadeta corrent, i encarant la meta com si anés amb patinet...per sort no m'ha passat ningú...
Al final 1er d'esplai i a falta de la classificació final un bon resultat de la general.

P.d. Fotos Albert donate i Agus Jaime

Copa Gironina Amer 2012

Arribant a meta molt content per dins

                             Acabava de coronar la pujada de 14km. i començava a respirar un xic tranquil

En Joan Gutierrez i la seva roda amb van ajudar a planejar.

Serà díficil que oblidi d'Amer 2012, la cosa ja va començar malament escalfant vaig veure que la pinyonada saltava sobretot amb els pinyons grossos, nerviós ja que faltava poc per començar i per por de fer alguna destrossa no vaig volguer manipular més i que sortís lo que déu vulgui.

La tàctica era fer una carrera fina i jugar poc amb els canvis, cosa que no cumpleixo ni els primers 50m, tenia de sortida una pujada de 300 m. i entravem a un corriol. En Xavi Vilagran, m'havia avisat que entrés a davant ja que amb una caiguda podia quedar tallat, ja que el terreny estava malament. Donen la sortida, els cadets surten a 100, fem la primera curva i sortim vius del núbol d'aigua, comença la rampa tot controlat els 4 esplai que acabariem a davant anem junts, en Jordi marca un ritme fort i els altres estem quiets, les cames fan mal, la cadena salta d'un pinyó a l'altre, pero 50 metres abans del corriol, decideixo canviar de ritme i provar d'entrar a davant del grupet, la jugada surt mig bé, entro a davant però amb les pulsacions altissimes.
Faig el corriol de baixada, i encara no estic recuperat de l'esforç, entrem en un tram del carril bici, quan m'agafa un m50 li demano que no agafi roda, que es posi davant que no porto ritme.
Massa tard arriben Edgar i en Toni que no el conec ja que és la segona cursa, que corro amb ell, dessiguida en Toni fa canvi de ritme, i amb penes i treball li agafo la roda i l'Edgar la meva.
Quan comencem la pujada, vaig el principi patint moltissim, però quan comença el fang i les llosses amb permet recuperar un xic, en Toni entre els doblats de la llarga i el fang se li escapa un peu, aprofitant que ja havia recuperat la respiració decideixo provar, la cadena salta molt pero m`hi acostumo com si portés música (les cames i els cuadriceps tant saltar de marxes no estant contentes) al mig de la pujada llarga hi ha un petit tros tècnic de baixada que aprofito per avançar algún participant.
Apartir d'aquest descanç la pujada cap a l'infern, s'hem farà insoportable amb lo que disfruto jo amb les pujades aquesta no tardarà en tornarme a veure, vull una revanxa!! El martiri del canvi saltant se li suma un problema pitjor, el plat petit amb xupa la cadena, començo a baixar alguna vegada de la bici, reculo biela i tornemi, aixis una infinitat de vegades, fins que el final que decideixo que a peu tardaré al mateix, faig els 2 ultims quilometres i veig masters 50, cadets que van passant, l'unic objectiu és arribar adalt i baixar a totes, per sort com la pujada és dura i lenta, plena d'argila, puc arribar adalt primer d'esplai, aquí m'ajunto amb en Joan gutierrez que hem fet un bon tros de pujada junts, jo caminant i ell fent trial pel mig del fang i lloses.
Planejem un rato(dic planejar perquè no hi ha fang), inclús allà m'adono que no puc posar plat petit, tocarà ferho amb plat gros, atrancat com un que jo conec...finalment després de 14 km. d'infern arribem a la baixada, i veient els nubols allà mateix, serà una baixada a "tumba abierta", amb el fart de caminar que m'he fet amb dona igual, vull anar un rato sobre la bici, la baixada és molt vertiginosa, amb fang i regueres d'aigua.

Amb deixo anar i gaudeixo del descens, de les pedres, de les marxades de la bici i de lo bé que baixen les 29".
Quan arribem aprop d'Amer, baixem per un corriol tècnic de fang, arrels i algún escaló, aprofito per avançar algún biker M50, quan arribo el carrilet a l'entrada d'Amer començo a esprintar sense cap sentit, és la ràbia, l'alegria d'haver pogut acabar una carrera, en que algún moment volia abandonar i per premi final haver pogut tornar repetir victoria d'Esplai, amb va donar forces un blog que vaig llegir l'altre dia http://mercepetit.blogspot.com.es/, quan parlava de la cursa dels soplao, que els últims 50 km. va plorar, i jo amb queixo per 22?? també deia que la ment ajuda a pedelar... llàstima que no repara problemes mecànics.


 1     380 OLIVET,Marc          ESPLA  PEDAL MAIÀ. CLUB CICLISTA  01:41:52          min.
2     387 ANDRES,Edgar         ESPLA  AE. MATXACUCA              01:45:20     3:28 min.
3     381 AYATS,Jordi          ESPLA  GIRORACING. CLUB CICLISTA  01:47:58     6:06 min.

Marató Extremadura-Copa Gironina Sant Martí Vell

Marató València de Alcantara (Extremadura)

Aprofitant que amb trobava a Extremadura, vaig buscar alguna cursa de btt i vaig trobar una marató de 60 km. en un poble fronterer amb Portugal, amb els aires que es viuen ultimament a Espanya, millor tenir una escapatoria aprop..jeje (es broma la veritat, que el tracte de la gent exquisit, avegades confonem els politics amb la gent del poble, hi per sort hi ha una mica de diferència)
La cursa, tot i que tenia un xic de tot era molt pistera, amb baixades ràpides, pedragoses i perilloses...
La meva cursa va ser senzilla, sortir amb el grup de davant, aguantar els primers km., els més forts agafant metres i el Km 10 totom al seu lloc, vaig fer la cursa tot sol conscient que estava rodant dintre els 10 primers...(d'un total entre curta i llarga de 200 participants)
Quan havia fet els primers 40 km. de cursa, i amb quedaven els 20 més ràpids, van apareixer les primeres rampes, quina ràbia, ja que estava rodant molt ràpid. No tenia més opció que pujar pinyons i cadència...anar mirant al darrera, i a les baixades no tocar el frens per guanyar la minutada perduda en el planer. No amb va passar ningú en els 20 quilometres i vaig poder guardar la posició... aviam si l'any quevé hi podem tornar.

Sant Martí Vell

Arribava a Sant Martí vell, sapiguent que el amic, company Xavi Triola que tenim un nivell molt semblant estava lesionat,,,aixis que la cursa no sabia com plantejarla, si conservadora o atacar desde la sortida....

Com normalment faig, vaig sortir fatal, esperant la primera pujada per apretar, vam arribar amb Jordi i l'Edgar junts, a la primera pujada, en Jordi marcava el ritme, jo darrera i l'Edgar a la meva roda...
L'Edgar a la primera rampa dura, amb dos huevos, fot el pal, no vaig dubtar i vaig saltar amb ell, veient molta gent que podia fer tap a la primera baixada, aconsegueixo agafar la roda, i la mantinc un xic, quan recupero un xic d'aire, provo a veure com va i pujo un xic al ritme i li obro un xic de forat, quan arribo al planer amb un altre biker fem relleus, anem marxant, fins que la cadena amb surt de la bici s'enganxa entre el pinyons, paro l'aconsegueixo treure, i veig que tot el temps guanyat queda amb escaix metres, decideixo tirar un fort intentant que no agafi roda, arribo a la primera baixada i apartir d'aquí començo a fer la meva cursa.

En mig del recorregut, trobem una paret d'un kilometre, que és te que fer a peu, al meu gust sobrava, ja que ahir encara amb notava els bessons...jeje

Al final vaig poguer fer primer d'Esplai, amb van donar un premi original una panera de verdura i productes ecològics bonissims, també vull agrair l'organització que el marcatge va ser perfecte.

I donar ànims per la bona cursa d'en Jordi Ayats 4 i l'Edgar 5 que una punxada el va treure d'un lloc assegurat en el podi..

Diumenge si la pluja ho permet, disfrutarem  i patirem Amer del circuits de btt més durs de gironina!!!!


1     380 OLIVET,Marc          ESPLA  PEDAL MAIÀ. CLUB CICLISTA  01:13:04          min.
2     406 TORRES,DAVID         ESPLA  ROSES. CLUB CICLISTA       01:15:55     2:51 min.
3     401 COSTA,Antoni         ESPLA  AMATSTRONG  CYCLING TEAM   01:18:34     5:30 min.

Marató a Extremadura

Aquest cap de setmana, aprofitant l'estancia Extremadura, he buscat si feien alguna marxa...hi he trobat aquesta marató a Valencia de Alcántara (Caceres), recorregut desconegut, altimetria desconeguda... mmm. quina grácia amb fa anar fer una marxa en un altre lloc, amb gent desconeguda..

Es una mica aventura, aviam com es porta la Canondale 29 en una marató, crec que és el seu terreny!!

Amb una mica de sort m'enporto un recordetori, ja que fan algún detall en el participan més llunyà (Maià- Valencia de alcantara) 1230km. crec que aquest detall tinc bastantes possibilitats.

Ja us explicaré!! 

Ahh una marató de 60 km., avituallament, samarreta recordetori...7 euros!!

Copa Gironina Bescanó + Copa gironina Quart

Copa Gironina Bescanó

Sortida

                                                                            Arribada

Premi pel patiment

La copa gironina de Bescanó, va començar de forma immillorable per part meva i arribava amb ganes i content del treball realitzat, i arribo amb forma dintre el meu nivell, però amb 6 mesos sense competir...

El divendres abans haviem entrenat el circuit, amb el company Jordi Molas de C.C.Banyoles. El circuit era molt exigent fisicament, ja que transcurria la majoria per pista, però els primers 12km. decidirien la cursa. Ja que haviem de pujar una serie de rampots durisims, empalmavem 5 o 6 rampots seguits amb un petits trams per agafar aire.

La categoria Esplais desconeixia la majoria de gent, ja que eren nous d'aquest any.
Mentres escalfavem, amb en Marc Sanchez, anava xeferdejant els dorsals per veure com serien els corredors d'esplais.

A la sortida, estava bastant ben colocat, de totes maneres no em preocupava gaire ja que les pujades i les pistes permetirien totom agafar el seu ritme.
Vaig entrar al bosc, calculant que no hi havia cap Esplai per davant, deseguida en el primer rampot em va passar Edgar Andrés (matxuca), començaven els nervis, que haig de fer?? deixarlo tirar o agafar roda?? amb les pulsacions a tope, vaig triar segona opció... El principi vaig patir un xic, pero quan es van estabilitzar les pulsacions, podia seguir la roda de l'Edgar, en el segon rampot un corredor va patinar, fen posar peu a terra a l'Edgar, amb una mica de sort vaig poguer salvar la situció, i al veure que al imprimir un xic de ritme anava agafant distancia, no m'ho vaig pensar, i vaig donar-ho tot consient que tindria un descans en el km. 12.
Una vegada en el km. 12 baixar amb seny però ràpid i en algún tros obert anar controlant la situació.
Vaig tenir sort d'ajuntarme amb un grup de cadets, on coneixia Arnau donate (Chain Reaction), on els pals es fotien un darrera l'altre, un tirava més pujant, l'altre era més rodador, l'altre baixador... va ser un grupet maco que va anar molt bé per obrir forat amb els Esplais.

El circuit va crear un xic de polèmica, totom li agrada els circuits que s'adapti a les seves condicions... Jo el que vull sempre, organització i bon marcatge. Hi ha Bescanó amb aixó va ser un 10, durant el transcurs de la copa gironina hi haura tot tipus de circuits... on totom podrà gaudir de les seves preferències.

Al final:


1     380 OLIVET,Marc          ESPLA  PEDAL MAIÀ. CLUB CICLISTA  01:21:10          min.
2     381 AYATS,Jordi          ESPLA  GIRORACING. CLUB CICLISTA  01:25:06     3:56 min.
3     387 ANDRES,Edgar         ESPLA  AE. MATXACUCA              01:26:25     5:15 min.


(14 de la general)

Copa gironina Quart

                                                                  Primers quilòmetres

Arribada

Podi

Tenia moltes ganes de tornar a còrrer a Quart, ja que m'encanta el terreny i els seus corriols!!

Tot i aquest anys no hem fet un parell de corriols, de pata negra, línia curta de tobogans on tens la sensació de sortir per davant i el corriol de descens que decònec al nom...

Dijous amb en Xavi triola i un màster 50 que vam trobar en el parquing vam anar fer el circuit...deseguida vam veure com seria, gas, gas i més gas...jeje

Circuit ràpid i divertit. 

Diumenge tenia clar que la sortida tenia que ser clau, ja que fariem un parell de quilometres rodadors on es faria díficil avançar, venia un xic "afectat" de les festes de Besalú, un que ja no té una edat per recuperar dels excessos.

Arriba el diumenge, i un xic acollonit per veure com respondria al cos, amb el temps just, vaig anar a escalfar, vaig fer alguna pujadeta per despertar al cos i a la graella nerviós, tenia que fer els 200 m. de pujada al 100%, ja que la resta era qüestió de la 29... amb van sobrar 50m. per sort en Xavi va tenir compassió i no va obrir gas...deseguida a rodar a sac a plat gros i pinyó petit, cosa perfecte per butir les cames. Una vegada sortiem de Quart començava la cursa de veritat, pujades tècniques, corriols ràpids...

Deseguida vaig veure que amb en Xavi ens ho jugariem tot...Vaig intentar tirar al principi, pero sempre guardant una petita cosa per si les mosques en Xavi fotia algún pal. Amics ho som pero amb cursa un corredor més...veient al resultat final, segurament hagués set millor pactar i fer relleus ja que va ser molt agònic, la primera part de la cursa vaig anar marcant un ritme, perquè no s'acostés ningú i que quedés algu d'oxigen quan comencessin al pals..

Amb una trialera tènica un M50 que anava "tocadet", dubte amb un repetxó jo amb quedo enganxat darrera seu i en Xavi fot el primer pal colocant 2 corredors de tap en un corriol tècnic de pujada...el primer moment tranquilitat, pero després quan la cosa es posava lletja, començo a demanar pas, pass, passs cullons!! Ho donc tot i deseguida enganxo, arribem a un punt alt, on comencem a baixar a tota llet, decideixo de provar un atac baixant, cosa que no ho tornaré a fer ja que vaig pendre massa riscos, per no aconseguir res.

En el cap tenia dos punt més per d'atacar, quan arribabem a la fondalada hi havia rampa dura, seria questió de provar sort, la rampa s'agafa amb un gir brusc a la dreta on s'entra a molta velocitat i tens que entrar plat petit..Un doblat de la llarga al principi del rampot dubte i amb far treure al peu, En Xavi i en Donate aprofitant per passar... canvi de ritme i a tornar a recuperar ho aconsegueixo de manera prou fàcil ja que no es ceben amb el fallo, tot i que l'eforç extra amb fa desdir de fotre un pal, conecto amb ells, poso a davant i marco ritme fort pero suportable, arribem desvio curta.

Porto algún metre, pero res d'important, baixant no sabia perquè, pero em trobo sol entro en el corriol llarg, fent-lo ràpid pero concentrat, a mig corriol, no cal girarme sento la fressa de la specialized a darrera incofondible no cal girarme, per saber qui és. Ens queda un tros molt ràpid on travessem varies riberes, on tornem a rodar junts, xavi, Donate i jo. En Donate comença marcant un ritme ràpit, sabia que quedava una pujada 1 km. on tenia ganes de probar les forces del gurp, decideixo apretar al ritme perquè arribessim justets de forces a l'ultima pujada, comença apretar i amb salto el trencant de la pujada. Frenada en sèc, l'Arnau i en Xavi agafant el trencat, podé alguna paraulota, i exprimir per tornar agafarlos, ho aconsegueixo a mitja pujada, també crec gràcies que no es ceben amb el multiple fallo, decideixo recuperar a roda, per fer l'ultim descens a pista oberta cap a Quart, només començar, per no tenir al volant ben agafat, patina la roda de davant i sort que el marge no hi ha coneta, puc salvar la situació, l'Aranau amb porta amb un exquisita tècnica a tornar reagrupar el petit grup, una vegada reagrupats, l'Arnau  comença a baixar i és ell que es salta un trencant, no apretem i s'enganxa sense problemes... entrem a Quart, estil Verano azul, esperant totom qui obre gas??? Falten 300 m. i totom xiulant, Veiem al pavelló, i gas hem de baixar un clot on no passen 3 bicicletes, l'Arnau s'aparta preveien que ens farem mal i que som categories diferents, Esprintada final on en Xavi aconsegueix posar la bici primer i guanya netament.

Aquesta cursa i la de l'any passat a Bescanó amb en Marc Sanchez, son les dos curses mes maques que he disputat, tot i l'agònia..

Felicitats en Xavi Triola i l'Arnau per la gran cursa que m'han fet gaudir....

P.d. Podé la pròxima m'ho agafo de tranquis...jeje

Resultat:

 1     362 TRIOLA,Xavi          ESPLA  SERINYÀ.CLUB CICLISTA      00:56:20          min. 

 2     380 OLIVET,Marc          ESPLA  PEDAL MAIÀ. CLUB CICLISTA  00:56:20          mt.

3     387 ANDRES,Edgar         ESPLA  AE. MATXACUCA              01:01:40     5:20 min. 

(7 de la general)

Per fi arriba la desfrenada!!!